Construïda entre 1967 i 1969, Casa Rovira ha estat des de llavors en mans de la família Rovira.
Arquitectura amb caràcter i estètica atemporal
José Antonio Coderch va saber interpretar el lloc. La seva arquitectura sòbria i lluminosa s’adapta al terreny sense imposar-se. A Casa Rovira va aconseguir unir disseny, funcionalitat, harmonia i proporció en un projecte atemporal. El resultat és un magnífic habitatge, que es gaudeix des de cada racó.
Detalls arquitectònics
Durant la redacció, José Antonio Coderch i Joaquín Rovira, tots dos perfeccionistes, van replantejar elements del projecte que no els convencien. Tres decisions van marcar el caràcter final de la casa:
– Eliminar murs estructurals a la sala principal per crear un espai totalment diàfan.
– Reorientar la xemeneia per poder veure el foc i el mar al mateix pla.
– Suprimir el tancament de vidre després de l’escala d’entrada, obrint el saló des de l’accés.
Replantejament de la sala principal
Per fer-ho possible, els plànols es van emportar a l’oficina tècnica de Huarte, on es va recalcular l’estructura per substituir tres murs de càrrega per un únic pilar central metàl·lic. Aquest gest va permetre crear la gran sala oberta que avui articula la casa: menjador, saló i porxo. Un únic espai continu.
Les persianes corredisses permeten obrir-lo o tancar-lo a conveniència, tot regulant la llum i el contacte amb el mar i l’horitzó.
La gran terrassa volada
La terrassa volada —una de les senyes d?identitat de Casa Rovira— es va projectar per surar sobre el penya-segat. El vol va generar l?espai perfecte per construir l?apartament inferior, que durant anys va ser l?habitatge de Ramón Rovira i la seva família.
Una ampliació
respectuosa
A principis dels anys vuitanta, la família va adquirir una parcel·la contigua per obrir la part superior de la casa cap al jardí posterior, poblat per pins centenaris. El projecte es va iniciar amb José Antonio Coderch, però després de la seva mort el va completar el seu fill José Antonio Coderch Giménez, també arquitecte.
La intervenció va afegir un saló amb xemeneia, un hivernacle i un porxo que enllaça el saló amb la pineda adjacent. Des d´allà es gaudeix de l´ombra dels pins i de les vistes al mar des de nous angles.
L’ampliació va respectar escrupolosament l’esperit original de casa.
Casa Rovira
avui
Més de mig segle després de la construcció, Casa Rovira roman com un referent de l’arquitectura mediterrània del segle XX. La seva presència a premsa, revistes culturals i produccions audiovisuals ha reforçat la seva condició d’icona contemporani.
La casa continua a mans de la família Rovira, que la manté viva i oberta: com a allotjament, com a lloc creatiu, com a escenari de sessions de fotografia i com a punt on conflueixen l’arquitectura, el paisatge i la història.
Casa Rovira és, avui, el mateix somni que Joaquín va imaginar des de la platja: un balcó a la Mediterrània on la llum, el silenci i l’arquitectura dialoguen amb l’horitzó.
Membre d’Iconic Houses Network
Xarxa internacional gestionada per Iconic Houses Foundation, que connecta més d’un centenar d’habitatges d’arquitectes reconeguts i de gran valor cultural i històric, representatius dels grans moviments de l’arquitectura moderna.
Premsa
Articles específics sobre Casa Rovira:
Coderch
L’ARQUITECTE
La casa és una mostra representativa dels habitatges unifamiliars projectats en aquesta època per l’arquitecte. El color blanc impregna tota l’obra, accentuant-ne el caràcter mediterrani. Els revestiments de calç, les persianes de llibret, les rajoles ceràmiques i els grans finestrals propis de Coderch creen una atmosfera fàcil d’identificar-hi – i molt connectada amb el paisatge.