José Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913 – Espolla, 1984) fou una de les figures essencials de l’arquitectura espanyola del segle XX. La seva obra, profundament vinculada al paisatge mediterrani, combina modernitat, tradició i sensibilitat aguda cap a la llum, el clima i la vida quotidiana. Coderch defensava una arquitectura honesta, humana i precisa, capaç de dialogar amb l’entorn sense imposar-s’hi.
El llegat es reconeix avui com una de les aportacions més valuoses a l’arquitectura moderna a Espanya, i la seva influència s’estén molt més enllà del temps. “Les cases no es fan per fotografiar-les, sinó per viure-les”, va dir. El visitant ho entén quan entra.
Trajectòria i pensament
Coderch es va formar a partir del 1932 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), on va rebre la influència de Josep Maria Jujol, deixeble d’Antoni Gaudí. La seva obra beu de l´arquitectura popular mediterrània, el llegat del GATPAC i les idees de l´arquitectura orgànica, especialment les d´Alvar Aalto.
La seva obra es caracteritza per la cerca de proporcions humanes, l’ús de materials nobles, la integració natural amb el paisatge i la senzillesa constructiva.
Als seus inicis va establir el seu despatx amb Manuel Valls. Va ser membre del Grup R, moviment format als anys 50 per joves arquitectes catalans.
El 1959 va participar a l’últim CIAM i posteriorment es va incorporar al Team X, juntament amb figures com Aldo van Eyck o Alison i Peter Smithson. El seu reconeixement internacional creixent prové del valor de la seva obra construïda, que va redefinir la modernitat mediterrània des d’una perspectiva humana.
Casa Ugalde (Caldes d’Estrac, 1951–53)
Obres destacades
Coderch va desenvolupar projectes molt diversos: vivendes unifamiliars, edificis residencials, equipaments i disseny industrial.
La Casa Ugalde (Caldes d’Estrac, 1951–53) és una de les seves obres més reconegudes: peça clau en la seva innovació estètica i el punt de partida de temes que desenvoluparia al llarg de tota la seva carrera.
Entre les cases més significatives: Casa Catasús (Sitges, 1956), Casa Uriach (L’Ametlla del Vallès, 1961), Casa Rozés (Roses, 1962) i Casa Luque (Sant Cugat del Vallès, 1966).
Casa Rovira es va concebre el 1967.
Entre les seves obres de major escala destaquen el Pavelló d’Exposicions de la IX Triennal de Milà (1952), el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols (1961), l’Hotel de Mar (Palma de Mallorca, 1962), les Torres Trade (Barcelona, 1966), l’Edifici Girasol (6) (Barcelona, 1967).
En disseny industrial, va crear el llum DISA, icona del disseny espanyol, i la xemeneia Polo.
Casa Catasús (Sitges, 1956)
Casa Uriach (L’Ametlla del Vallès, 1961)
Casa Rozés (Roses, 1962)
Casa Luque (Sant Cugat del Vallès, 1966)
Viviendas del Banco Urquijo
Lámpara DISA
Chimenea Polo
Casa Rovira dins l’obra de Coderch
Casa Rovira és una peça singular dins el corpus de l´arquitecte. El seu emplaçament radical —un promontori rocós que cau directament sobre el mar— va exigir una resposta precisa a una topografia difícil: volades i terrasses que semblen surar sobre el penya-segat.
